19 de maig 2017

LA VIDA EN EL CAMPO, Julia Rothman

LA VIDA EN EL CAMPO
Saberes y curiosidades
para disfrutar fuera de la ciudad
Julia Rothman
Errata naturae

La vida en el campo (Farm Anatomy), representa topar-me amb el treball en paper, i,  per primera vegada, de l'autora novayorquesa Julia Rothman. I he de confessar que em fa especial il·lusió dedicar-li aquest article, a més de comentar certes curiositats entorn el seu treball i aquest manual de la vida al camp.
L'any 2008, probablement l'època i en el màxim esplendor dels blocs, que vaig anar a parar, no sé si per atzar, al bloc anomenat "book by it's cover", editat per una tal Julia Rothman l'any 2006 com una manera molt personal d'anar mostrant la seva col·lecció de llibres. Recordo que, en aquella època, els lectors i curiosos sovintejàvem i interactuàvem a través d'aquell necessari i clar mitjà de comunicació entre persones apassionades pels llibres, l'edició del llibre, les cobertes de llibres, la il·lustració i altres aspectes en concret. Per a molts de nosaltres allò dels blocs va ser una salvació que ens permetia estar alerta i anar obrint els ulls i la ment del que succeïa allà fora. I sí, "book by it's cover" fou el primer bloc vinculat a la il·lustració (editat en anglès), que vaig descobrir i llegir i que temps més tard, em va permetre encetar el meu.
Però, els blocs requereixen molta dedicació, temps i estima. Sempre he cregut que cal tenir cura de les coses, en aquest cas, dels blocs, donar-nos temps per pensar si val la pena publicar, escriure i mostrar (les nostres curiositats), així com saber també aturar-nos el temps necessari per així creure-hi en la vitalitat d'aquests diaris tan personals.
El cas és que el bloc de la Julia Rothman s'atura l'any 2015 per temes professionals i de creació de l'autora. I el temps passa, i, just en aquesta setmana asfixiant de primavera, la natura fa acte de presència amb La vida en el campo de la Julia, publicat l'any 2011, i que, miraculosament ens arriba l'any 2017. Un miracle.
I resulta que el camp està de moda!
Un manual que descriu amb seqüències d'il·lustracions, amb regust a terra i fang, la vida al camp a Tabor (Iowa), on els avis d'en Matt, el company de l'autora, van decidir tornar-hi i quedar-s'hi.
Un d'aquells llibres que, havent remogut un nucli familiar dedicat a la terra, com tants dels nostres avantpassats, vol entendre una manera de viure la vida i, potser, d'incorporar-la als hàbits frenètics de la ciutat, de les grans ciutats.
La Julia, després de tot un any de llarg procés creatiu i de documentació, aconsegueix, a través el seu traç a llapis i tintes de colors, fer-nos sentir l'olor de les pomes acabades de collir, redescobrir el molinet de cafè del iaio, el gust del pa d'herbes cruixent, meravellar-me per aquell fus antic...
I mentre avanço entre els colors del camp, resulta que és com un mirar enrere, escoltar les històries que la meva àvia Victòria quan m'explicava sobre la vida i l'ofici dels nostres besavis agricultors.
 I de pomes, n'hi ha tantes..., com de formes de núvols al cel.
*Aquest article està dedicat a la meva col·lega de professió, la Marta S., lectora i coneixedora d'aquest bloc des del principi. Gràcies, per tot.





18 de maig 2017

Eleonora Arroyo

El príncep cuiner,
de l'artesana de les paraules astutes i enginyoses, Eleonora Arroyo.



15 de maig 2017

Èlia Meraki

Alegria, de Ricardo Alcántara i Èlia Meraki
Com una capsa de sorpreses: Èlia Meraki
Vaig conèixer l'Èlia el segon dia de la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya. L'autobús just arribava a la seva destinació i, en baixar d'entre la multitud de gent, vaig topar-me, primer, amb la gran Montse Tobella i, després a la jove Èlia Meraki. La vaig reconèixer d'immediat. Havia de ser ella, perquè entre les converses a casa de la Montse, me n'havia parlat d'ella, de l'Èlia i de la seva estada i estudis i aprenentatges a la ciutat d'Edimburg.
I allà vaig conèixer, a Bolonya, a una jove somrient i dolça, amb tota la vitalitat del món i per endavant. 

L'Èlia va començar els seus estudis a l'Escola Massana, on no dubta en experimentar amb tècniques il·lustratives vàries, fins a aproximar-se al treball en dues i tres dimensions i, posteriorment, en l'animació.
Alça el vol i decidida crea tot un joc d'escenaris que amb una encertada il·luminació i focus en acció la portaran lluny,
molt lluny, com el vol dels ocells.


 


14 de maig 2017

VIII Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil

Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil. 
Jornades Internacionals sobre Literatura Parlada, Contes i Poesia. 
L' Art de Dir i l' Art d' Explicar
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, en col·laboració amb l'Abadia de Montserrat, obre la Vuitena Escola d'Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l'àmbit de l'ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l'aprofundiment d'aspectes del llibre infantil i juvenil. 
Aquesta edició se centra en la literatura Parlada: contes i poesia. L'art de dir i l'art d'explicar. 

*Podeu continuar llegint en el següent enllaç: VIII Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil.

11 de maig 2017

Ghirlanda di primavera, Ninamasina

Ghirlanda di primavera,
de la Ninamasina,
arriba al petit tresor.
Ella, l'artesana i l'artista sensible
em recorden que la primavera fa el seu vaivé.
Retalls fets a mà, amb serenitat i delicadesa. Fragments del dia a dia que ens mou.


7 de maig 2017

Els pòsters de Cesar Barceló

Els pòsters de l'alicantí Cesar Barceló
il·luminen la meva primavera en dies de parcs botànics i festivals de jazz.




2 de maig 2017

De llibres per Bolonya 2017

L'entrada a la Fiera del Libro per Ragazzi
Ja fa gairebé un mes que anem digerint aquella esperadíssima 54ª edició de la fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, tan especial i tan indescriptible (per tants i tants motius). Probablement, i, per a molts de nosaltres, anar a aquests esdeveniments on el llibre acaba sent el vincle d'unió entre tantes persones i institucions, esdevé, bandejant aquelles raons purament comercials, una bona excusa per obrir els ulls, entrar en altres territoris literaris, deixar-se seduir per la veu de certes línies editorials i decidir-se per un camí o un altre.
Les hamaques il·lustrades
Tothom troba alguna (bona) raó per anar aquest tipus de fires: trobar-se amb autors, editors, col·legues apassionats pels llibres, tenir ganes i aprendre dels uns i els altres, intercanviar, potser, un llibre amb algú, conèixer com funciona l'engranatge del llibre en altres països, passejar-se simplement per allà
(i intentar passar desapercebut), viatjar, simplement.
Els dies de fira, viscuts amb calma, poden arribar a ser veritablement intensos, perquè el cor i els ulls es dirigeixen d'un lloc a un altre. I és que entre passadís i passadís, sempre hi ha algun petit racó que et sacseja i t'atrapa, i llavors et trobes sola, en silenci i en calma, suspirant davant noves disposicions de línies i traços i paisatges d'històries mudes que mai abans havia pogut admirar.
Silent Book 2017
I en aquest anar i tornar, et topes amb cares amables: amb il·lustradors i il·lustradores als quals admires, amb editores actives i llibreteres amigues. Perquè en aquest anar avançant resulta que hi ha tot un joc d'imatges silencioses que et deixen, literalment, sense respiració.
Llibres i mencions especials
I sí, de llibres se n'aprecien de tants! I de sobte, tot el món és allà, com si tots els dies fossin el dia internacionals del llibre!
Mencions i llibres nominats i premiats
I els llibres cobren vida: uns es mostren amb cura, en vitrines ben enlluernades, d'altres, són llibres premiats i traduïts a tantes altres llengües, llibres que arriben al públic, llibres amagts i perduts, llibres tresors.
Expo de la Rotraut Susanne Berner

Endinsar-se dins la mostra de l'autora Rotraut Susanne Berner, premi A.C.Andersen d'il·lustració 2016, és un plaer que sobresurt del quotidià. Visualitzar part de la seva obra és un avançar i un tornar enrere. Un gust pels sentits i pel detall.
Mostra de la Routraut Susanne
Books in Catalan
 I entre el públic, una convidada d'honor: la cultura catalana i les balears. Una bona excusa, sens dubte, per recolzar-la un cop més, per fer suport a la gent que crea i es reinventa, aquells i aquelles que apropen la cultura, els llibres, una imatge sense text. Una oportunitat per abraçar la comissària, lectora, llibretera i activista LIJ: Paula Jarrin i el seu plantejament, junt amb un bon equip de treball que s'hi ha dedicat de valent a l'hora d'organitzar aquesta part de l'esdeveniment. Ella, però, sent que després d'aquesta edició tan emocionant, li ha quedat "el cor ple", i així ens l'ha deixat a molts i moltes de nosaltres, n'estic segura.

I la fira té això: topar-se amb l'amiga de l'ànima quan la intenció era defugir dels estands i fer el cafè allà fora a la ciutat, però amb la Ninamasina les coses esdevenen màgia com "corpo celeste". I allà, enmig de petites aglomeracions em mostra la seva maqueta i proper llibre que es deixarà caure, per segell italià, la propera tardor. I t'adones que hi ha gent que creix, que s'arrisca, que evoluciona i que estima veritablement narrar històries, mai de la mateixa manera.
La maqueta de l'autora italiana Ninamasina
Però, la fira del llibre es viu més enllà d'un recinte firal, i és que la ciutat de Bolonya, viva i rica en cultura destinada a la infància, té indrets on cal anar-hi i deixar-se caure.
Aquests llocs bé poden ser les galeries, els palazzos, les llibreries, les biblioteques...!
Libreria per Ragazzi Giannino Stopanni


Històries de 17 il·lustradors i il·lustradores catalanes que (han fet camí), i que es van enlairar en les voltes del claustre de la Biblioteca Comunalle dell'Archiginnasio, construïda entre els anys 1562-63.
Una meravella que, contemplada en el moment d'obrir les portes de bon matí, el record es fa patent.
Biblioteca Archiginnasio
Hi havia una vegada...

42+17 autors i autores que deixen i han deixat una empremta en el nostre imatgiari.
Hi havia una vegada...
Gent amb molt de talent, gent generosa. Gent humana.
Arrivederci.