19 de maig 2011

Una Casa, la mia Casa.


Una...

 La pinto de blanco.

Caliento los corazones de quienes viven allí.


Juego ante ella.



Una Casa,
La Mia Casa.
Corraini Edizioni, 2009


Dos parets i un terrat com a refugi.

Alesandro Sanna,
de la millor manera,
re-crea l´atmosfera de calidesa, serenor,
amb un toc de molta simplicitat, de poder estar en una casa.

La il·lustració en vermell s´incorpora al traç negre, donant lloc i altres formes,
altres situacions.
Heus aquí el dret de l´ habitatge, un cop més.
Tan Essencial. Vital.

* Aquest llibre és un poema creat just després del terratrèmol d´Abruzzo,
dedicat a tots els nens i nenes que van perdre la seva casa.


Estamos aquí desde hace mucho antes que ella.

4 comentaris:

  1. Hola Stel·la,
    M'encanten les teues ressenyes i el teu bloc. I aquest àlbum te molt bona traça. Per una vivenda!
    Besets,
    Ade

    ResponElimina
  2. Un maravilloso libro-poema, precioso!

    ResponElimina
  3. Qué álbum tan curioso! me gusta mucho la idea y la poesía que se respira en el!

    un tesorito!

    un abrazo :)

    ResponElimina
  4. Minimalista, poètic i original. Molt be!

    ResponElimina